Mariona Granel
Marc Martínez
Laia Fernández
Guillem Mancino
Alex Moreno
Laura i Ricard
Georgina López
Per mi ha estat una gran experiència, 100% satisfactòria i positiva, així que sí, sens dubte recomanaria aquesta experiència, de fet a la gent que em diu que en algun moment se li ha passat pel cap fer una cosa així, els dic que ho haurien de fer, VAL LA PENA! Crec que és difícil d’explicar tot el que m’hi porto, tant afecte, tants somriures i abraçades a canvi de res, aprendre com es pot ser feliç amb tan poc….. No ens adonem de la sort que tenim d’haver nascut en un país com Espanya, i de tenir la família i els amics que tenim. Ens passem el dia queixant-nos per una cosa o altra, i tanmateix ho tenim tot!
Treballar a l’hospital, amb unes condicions tan humils, ha fet que una vegada més m’adoni de com som d’afortunats pel simple fet d’haver nascut una mica més al nord. Al mes que vaig estar allà no he vist ni una sola mala cara. Sempre somrient (per alguna cosa és que a Gàmbia en diuen la costa dels somriures). Tant a l’hospital com a fora, em van tractar com si em coneguessin de tota la vida. De vegades sents que no estàs ajudant tot allò que t’agradaria, però és qüestió de deixar-se endur pel ritme del país. Acceptar-ho i aportar tot el que puguis en aquell moment i amb aquestes circumstàncies. Al final, encara que soni repetitiu, el que guanya més en aquesta experiència ets tu. La paraula amb què definiria l’experiència del voluntariat ha estat FELICITAT.
L’experiència a Gàmbia va ser bona no, el següent! El mes se’m va quedar curtíssim… si ho sé em quedo més temps jaja! Vinc totalment enamorada del país i de la seva gent. A l’hospital em van tractar genial. Sempre vaig saber que volia treballar en un lloc així (malgrat els llençols trencats, el poc material, els talls de llum…). Ara ho puc confirmar. No crec que pugui arribar a ser més feliç del que vaig ser en aquell país. Moltes gràcies i una abraçada enorme a Voluntaris al Món!
Em vaig passar 15 dies amb aquesta bella família i aquells nens adorables. Kenya és bonica per l’amabilitat i la senzillesa de la gent, també per la seva cultura, les religions, els paisatges, les platges, els animals, les zones rurals… Em preocupava la situació actual en aquesta zona pobra i abandonada d’àfrica, per això vaig decidir visitar-los. Vaig conèixer altres voluntaris, crec que com més siguem, més podem fer per canviar el món. Ho vaig passar genial, vaig gaudir!
Ningú que no hi hagi estat es pot imaginar la quantitat de feina que hi ha a l’hospital i els escassos recursos de què disposen. Però la veritat és que em vaig sentir molt satisfet perquè vaig poder ajudar moltíssim. Hi ha tanta població per atendre i tan pocs metges i infermeres, que necessiten lajuda de molts voluntaris. Tot el que em van aportar tant els metges com infermeres té un valor enorme comparat amb el que jo els vaig poder aportar. Una experiència així puc dir que et fa créixer molt com a persona, et fa ser molt més fort i sobretot et fa valorar tantíssimes coses… Com a voluntari ha estat una experiència que m’ha canviat la vida.
Ha estat l’experiència més bonica i especial que hem viscut mai. La gent és ESPECIAL i m’han ensenyat molt. Amb la família genial la veritat, creiem que aprens molt més, t’endinses més en la seva cultura, tots estan molt units!
Ha estat una experiència molt gratificant i inoblidable que espero poder repetir properament. És increïble com són d’afectuosos i agraïts els nens i l’staff del voluntariat; a més, he tingut la sort de conviure amb grans persones de diferents parts del món i, sobretot, de conèixer Donya Elsa, que ens ha cuidat com si fóssim els seus fills. Només tinc bones paraules per a aquest viatge, que recomano a tot aquell que vulgui donar una mica d’ajuda i d’amor a aquells que ho necessiten. T’envio algunes fotos! Moltes gràcies per tot.
